Al cap d'uns dies recorde que he de presentar una queixa al síndic de greuges. Ahí va:
A les oficines de l'Entitat Valenciana d'Habitatge (carrer de Vinatea, 14) no disposen de formularis impresos amb versió en valencià. Només disposen de l'imprés en castellà per una cara i en blanc a l'altra cara del full. Sembla evident ja que això és una pràctica que no respecta els drets lingüístics dels ciutadans valencians.
Espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana resolga esta mancança i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.
Me s'ha oblidat indicar que es tracta d'un carrer de València. Espere que ho entenguen. La cosa és que la funcionària mos parlava en castellà i, per tant, manteníem una conversa passivament bilingüe de comprensió mútua. Curiosament, una volta li vaig demanar per l'imprés en valencià i li vaig assenyalar que eixa versió haguera pogut anar en la cara del paper que havien deixat en blanc, la funcionària mos va atendre igual d'amablement, però, en valencià. No sé què degué pensar que la va induir a fer-ho, si fins a eixe moment no havia sentit que ho podia fer. Coses de voler caure bé, supose. I és una actitud submissa molt comuna i estudiada entre els parlants (submissos?) de llengües minoritzades en este tipus de converses. I això que la comprensió entre parlants de llengües diferents és un tret ben civilitzat i afable. Ah, i còmode, que dia aquell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada