A voltes —en general, vaja— l'administració de les Corts funciona com la lectura del contracte que fea Groucho Marx en aquell film, Una nit a l'òpera, és a dir, una manera absurda, embolicada i de burocràcia autoparòdica.
Esta setmana he hagut de denunciar una discriminació absurda contra els possibles becaris d'arxivística majors de trenta-cinc anys. I no puc arribar a explicar el sistema instaurat per a elaborar, redactar i revisar els continguts del web de les Corts, que es veu que s'ha encomanat especialment per a que ho facen empreses sense una gestió lingüística suficient en cap de les llengües en què es suposa que ha d'aparéixer. Doncs, en justa concordança, la tramitació de les esmenes de les errades que no s'haurien d'haver produït i que arribem a trobar és tan absurda com pretendre que escrigam amb senyals de fum.
Són coses que no esperes que passen amb els partits progressistes que tenen la majoria de la cambra, però com que han «delegat» les seues funcions i responsabilitats en un equip que «deixa'l córrer», doncs, et trobes que és possible que prenga cos qualsevol iŀluminació que inclús pareixira inversemblant amb altres presidències realment abstruses i retrògrades.
Em ve al cap això de Luther King sobre «l'espantós silenci de les bones persones». Ací es tractaria de la deixadesa i la desídia sense projecte de les persones que haurien d'intentar transformar la institució parlamentària per a convertir-la en un instrument de millora social i no tan sols de «representació» teatral del politiqueig. Comença la segona legislatura per eixe camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada