L'altre dia, Jorge Valdano Castellanos («Fabián desmiente a los bajitos», El País, 06.07.2019) escrivia:
La capitana de la selecció dels eua, Megan Rapinoe, no anirà «a la puta Casa Blanca» perquè no vol acostar-li la seua fama a Donald Trump. Una posició, com la de no cantar l'himne, digna d'una dona compromesa que pren posició davant tots els temes.
Al final de l'article també es preocupa per la situació d'un jugador de futbol espanyol que està en un club italià: «¿Què esperen per a repatriar este crack en l'exili?»... Ni més ni menys que a l'exili. Estic segur que alguns companys «opinadors» habituals del diari accepten eixa «lleugeresa» estilística en el tractament de símbols i conceptes de la pàtria, mentres no es referixquen als que ells consideren verdaders i bons, els de l'estat espanyol.
No fa massa, ni l'himne ni l'exili ni la presó ni..., no podien comparar-se amb el que patien els «herois» de la lluita antifranquista... Es veu que una porrada d'un policia «democràtic» espanyol equival a una carícia d'un policia «predemocràtic» o «veneçolà». Per cert, el dictador Franco Bahamonde continua enterrat amb honors en un mausoleu sumptuós prop de Madrid. És la forma més rotunda de condemna que cal esperar d'alguns herois de l'opinió «espanyola».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada