Ha faltat una veïna que tenia vora noranta anys. Era de Fortanet, poble del Maestrat de l'Aragó. Pocs habitants i ple d'eixa natura aspra que amaga tanta història entre pedres i matolls. L'han enterrada amb els seus pares en Almàssera, a l'Horta Nord. Era menuda i poc xarradora, i sempre he tingut la sensació, quan ocasionalment parlava amb ella per l'escala, que entràvem en el túnel del temps i viatjàvem cap a una Espanya que jo només intuïa per les pel·lícules o pels records que tinc de ma uela quan jo era menut, en el blanc i negres dels anys setanta.
No parlava en valencià, tot i que l'entenia perfectament, ja que vivia ací quasi de tota la vida. Una de les seues filles l'ha estudiat i el parla amb normalitat, tot i que dins de casa parlen en castellà, ja que el pare és de Cacín (Granada). Ell és aficionat del Llevant i té també afició a tindre la portalada neta —renega dels gossos i dels amos que els deixen embrutar el carrer— i a estalviar —tot li sembla car i un «sacadineros»—. Anem passant, diríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada