dilluns, 1 de juliol del 2019

Partitivament perduts

M'iŀlustre sobre fets lingüístics que pareixen diferents però que són semblants. D'una banda, una amiga que va «perdent» el pronom en en sentit partitiu i és capaç de dir, parlant dels regidors de la corporacióp, que l'alcalde del seu poble «ha tret dotze». D'una altra, els problemes de la normativa per a explicar i reflectir les variacions (o desaparicions) d'altres pronoms de represa. En un debat sobre la forma sincrètica l'hi/els hi, que pareix que repetixca el datiu (ci) i elimine l'acusatiu (cd):

En tot cas, si consultes els apartats 8.4.3.3 i 8.4.3.4 de la GIEC, és on comenten l’explicació que et vaig enviar. [...] Certament, les gramàtiques patixen sovint per a encaixar la llengua en els calaixets explicatius que han elaborat, sobretot quan es tracta de la llengua general i no tan sols dels registres formals.

«Perdem» els pronoms, podem pensar. En el fons, no sabem si perdem o guanyem, perquè mentres la immortalitat no siga una opció, mos ho hem d'agarrar amb acceptació, cosa que no lleva que mos sàpia mal que la llengua que creiem recordar no existixca ja, si és que mai va existir. Mire els llibres que hi ha en Ikea, supose que també deuen perdre peces de la llengua; a voltes, estranyament, en falta alguna a l'hora de muntar els mobles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada