Una companya sospita que esta nova legislatura el gestors de la política lingüística valenciana continuaran practicant els prejuís covats i heretats durant dècades de resistència contra una administració hostil —amb la poca traça que van mostrar durant els quatre anys passats els responsables del moment (Rubén Trenzano i Nathalie Torres, entre els més esmentats pels tècnics).
Es veu que es pensen que un personal seleccionat per la seua capacitació com a tècnics lingüístics (coneiximent de la gramàtica i de la normativa, essencialment) és un personal adient per a exercir funcions d'administratius, d'entrenadors, publicitadors i motivadors de l'ús de la llengua. Si hi ha personal que fa de tècnic lingḯstic i practica la submissió lingüística: ¡parlen en castellà davant dels desconeguts o de qui parla en castellà!
En el fons, pareix que no coneguen —o que no la vullguen acceptar— la diferència entre l'activitat política i la professionalitat dels funcionaris. Si han de fer funcions relacionades amb la sociologia, la psicologia o la publicitat, cal mirar de formar-los i triar-los d'una altra manera.
Segons em diu la companya, té temor que la vullguen «com a “assafata” organitzadora dels saraus que es munten». No li han proposat els vestits de les hostesses d'Iberia dels anys xixanta, però sí que pareix que les idees sobre la gestió lingüística estiguen ancorades en la militància i la lleialtat lingüística que tant es predicaven en temps en què la democràcia pareixia que ho havia de resoldre tot. I no. Aquell vocabulari de la «cínica veterinària» era un error innocent que no acaba de ser reparat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada