dijous, 4 de juliol de 2019

La gestió lingüística i la memòria de les dones

Passem per l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl, que pareix que tinguen el web en valencià. En canvi, el full de soŀlicitud genèrica que mos trau la funcionària, imprés només per una cara, està només en castellà. L'òmplic en valencià. Quan torna la funcionària, que s'ha alçat un moment a fotocopiar el meu carnet, li faig vore que la cara en blanc podria ser per a la versió en valencià —d'altra banda, pense, ja sé que ja ho era—, que podien imprimir-la per eixa banda. Es queda mirant-me, somriu i diu que ho proposarà. És amable i atenta, fins a eixe moment ha estat atenent-mos en castellà, però en eixe moment, quan veu que tenim una certa inquietud pel tema de la gestió lingüística, «fa memòria» d'alguna cosa i mos respon en valencià. ¡Milacre!

Evidentment, hauré de fer un paperet al síndic de greuges, a vore si entre la «pressió» de la funcionària i la meua aconseguim que els fulls tinguen també versió en valencià. Estem en 2019, però en qüestions de política lingüística molts dirigents socialistes valencians o catalans (o «espanyols», en el sentit restrictiu del terme), pareix que tenen una mala memòria de ferro que, vaja, els du a actuar condicionats per la nostàlgia de quan podien fingir que tenien una proposta de política lingüística dirigida cap a la implantació de la igualtat en el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.

Per sort, pel que fa a la igualtat i visibilitat social i cultural de les dones, han fet alguna cosa amb més substància, com ara el Nou nomenclàtor d'habitatge públic. Segons diu (en una traducció al valencià amb poc gràcia) la consellera María José Salvador Rubert:

La manera en la qual recordem les coses, com les anomenem, acaba condicionant la manera en la qual entenem les coses i, per tant, com ens entenem a nosaltres mateixos i cap a on ens dirigim. No es tracta d’una operació neutra. Memòria i futur estan íntimament entrellaçats.

En esta qüestió de la igualtat de les dones han tingut una memòria menys nostàlgica, més activa i efectiva. Llàstima que no hi vegen una possible relació d'eixa discriminació de les dones amb la part que afecta els drets lingüístics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada