Hui hem tingut reunió sobre la carrera professional en les Corts. El seguiment que cal fer i que només seguim a molta més distància del que caldria. La cosa interessant per a mi, al final, no ha segut tant el seguiment de res d'això, sinó que el lletrat encarregat del tema ha fet la seua exposició en valencià, cosa que no era gens habitual. Li ho hem comentat i ha dit que la seua filla està estudiant (no sé exactament què) i li toca practicar amb ella en valencià.
Altres persones de la taula amb tants o més anys de debats en fòrums d'este tipus, sindicals i laborals, mostren moltes més limitacions i menys iniciativa en estes coses. Naturalment, podrien dir el mateix de mi, però al revés, que no n'amolle ni una en castellà —cosa que no seria del tot certa, a voltes cite o lligc coses en castellà. Poc, només per a fer que es note el contrast amb el que estic dient—. A més, si jo parlara en castellà, ¿com farien alguns per a evitar la tendència a la submissió cap al castellà? ¿O com farien uns altres per a trobar una excusa per a parlar en valencià sense sentir-se massa «militants»? Cal proporcionar-los l'excusa o la motivació per a travessar el pont.
En fi, uns per convicció ecològica (del ram de l'ecologia lingüística) i altres per ambientació familiar i escolar, és possible que la llengua vaja apagant-se, però sempre mos podem enlluernar amb detalls com estos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada