Hi ha passes (veg. l'accepció 3 del dnv) lèxiques periòdiques i martellejants. Des de fa uns anys es veu que s'estila el tardeo en castellà. Em sembla que la cosa va començar per Alacant o Múrcia i ara mos està ha arribat a la resta. Ara mos ha vingut a alguns el dubte de no saber com dir-ne en valencià: ¿tardeig, tardet, vespreig o vespradeig? Un collistaire de tfv renuncia a vespertina i, vaja, eixa seria precisament la que a mi més adequada i simple em sembla.
Cert és que molts jóvens no deuen saber què són les maitines ni les vespres, que són tot coses de missa catòlica. Per allà em van vore poc a mi, però les conec per la literatura i els films d'època, talment com l'àngelus. Precisament quan vaig entrar a treballar en les Corts Valencianes, uns companys transcriptors correctors feen una paradeta per a fer-se un cafenet cap a les dotze o la una: «fem l'àngelus» dien. No em va destorbar gens el nom ni la moda atàvica i funcionarial. Aixina que, si en lloc del vespreig, hi ha qui vol fer la vespertina, a mi tampoc no em voran massa per allà, però segur que el resultat no variarà gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada