La faena dels justs no s'acaba mai. M'he pogut llegir el diari de hui i he recopilat un munt de casos i circumstàncies que mereixen l'atenció de les persones solidàriament preocupades pels drets humans, per l'equitat, el medi ambient, les discriminacions injustes... Tenim treballs interminables per davant.
M'ha tocat això dels uigurs que contava la periodista Ana Fuentes («Cuando nadie se atreve», El País, 20.07.2019). Hi ha algun fragment que fa evident que alguna cosa no quadra a l'estat periodístic espanyol:
Solo pueden hablar en mandarín y se les educa de espaldas a sus tradiciones, más cercanas a las de Asia central que al resto de China. [...] El Comité de la ONU para la Eliminación de la Discriminación Racial considera, por el contrario, que en Xinjiang se cometen claras violaciones de los derechos humanos. El Parlamento Europeo adoptó una resolución de condena en abril, pero elevar la presión depende también de los Estados miembros.
Per ací també hi ha qui malda per augmentar el «madarinat» del castellà i qui troba bons els comités de l'onu i les resolucions parlamentàries quan servixen per a renyar els «comunistes» o mentres no opinen contra la unitat d'Espanya o la monarquia. Estem commemorant l'anada a la Lluna, però hauríem d'estar pensant d'invertir els diners en reparar la Terra abans de repetir el merder en altres llocs de l'espai sideral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada