dimarts, 16 de juliol de 2019

Rellamps i trons crítics i diacrítics

És habitual i periòdic que es desferme alguna tempesta amb rellamps, trons i pedregades diverses sobre l'ús del valencià, el desús, les obligacions lingüístiques de les administracions públiques, la formació del professorat i, a més, esta volta de rebot i sense saber massa bé per què, la complicació de la normativa que s'han de saber els professors de llengua i literatura valencianes (Diari La Veu, 11.07.2019, 14.07.2019, 15.07.2019, 16.07.2019.

A pesar que la normativa té les complicacions absurdes i absurditats senzilles, el cas és que estem parlant dels professors de llengua, que és un dels col·lectius que haurien de conéixer i denunciar les decisions absurdes de la normativa. I més encara a l'hora de fer les oposicions. Al cap i a la fi, els alumnes des de l'escola fins a les proves de la jqcv: se les engulen per tal d'aconseguir el certificat corresponent.

La veritat és que eixes complicacions donen un plus de categoria i esoterisme als que mos hi dediquem. Dins del mal, com a premi de consolació, eixa part mos va afavorix. Però no hauria de ser aixina, i a eixa faena també mos dediquem fent fitxes i enviant escritets a les acadèmies. Ara, tampoc no està clar que facen per aprovar les oposicions a advocat de l'estat —el temari també conté absurditats semblants—, o a professor d'altres idiomes —supose que en francés en tenen per a donar i vendre— i que el problema siga que la normativa del valencià és complicada. Bé, complicada crec que és la física quàntica o els problemes matemàtics no resolts. La resta són accents, preposicions i pronoms prou d'anar per casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada