Una veïna —crec que és una xica— assaja el concert d'Elgar per a violoncel (opus 85). A voltes quasi que li ix bé el trosset més conegut.
Evidentment, em venen al cap els vídeos sobre la interpretació de Jacqueline du Pré. Hui havia pensat de tornar a comentar trampes argumentatives, com ara les d'ahir de Joan Julibert que, de manera prou irrellevant, nega que siguen legals els partits independentistes en Alemanya: el Partit de Baviera du en el seu programa aconseguir un referèndum d'autodeterminació: «Zu diesem Zweck wollen wir zu gegebener Zeit einen Volksentscheid über die bayerische Unabhängigkeit herbei-führen.». Em sembla que això és prou independentista i, de fet, tal com pretén la constitució alemanya, no posa en perill l'existència de la República Federal d'Alemanya.
En realitat, el que hauria de ser antidemocràtic i il·legal és que això de la «unitat» de l'estat o de la nació vaja per davant —a Portugal, a Espanya o a on siga— de la diversitat en el respecte als drets humans i a les possibilitats d'organització democràtica de les persones. Ah, sí, el món és com és i els poders sense fiscalització ni contrapoders, fan plorar. I no en el sentit que em cau la llagrimeta amb el documental sobre Du Pré i el concert d'Elgar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada