M'agrada tornar als llocs. Moltes voltes, no tan sols una, repetidament. No m'agrada massa haver de fer viatges de vacances per a descobrir res. Cert que, per a anar a un lloc, hi has d'anar per primera volta, és a dir, l'has de «descobrir». Però una volta fet això, que és inevitable, preferixc tornar repetidament allà mateix, acostumar-me al paisatge, al clima, als costums, al mobiliari, fins i tot al fet que m'arriben a sonar les persones. Llavors és possible que haja arribat el moment de buscar una destinació de vacances diferent, per a repetir eixe procés d'habituació.
Ho hem fet algunes voltes, per tant, hem tornat a Bretanya, a Sòria, a pocs llocs més. Però sembla que l'opció inicial sempre haja de ser la descoberta de no sé quines meravelles en no sé on. Com si tots el llocs no tingueren unes «meravelles» o altres que no arribem —i que no arribarem— mai a conéixer. A més, quan anem als llocs, en general, no vegem realment tot allò que s'ha de vore. Preferim anar per les vores, pels marges que suposadament no tenen interés. A poc a poc, des d'allà, anem entenent la perspectiva i anem acostant-mos a eixa part tan sucosa que es suposa que cal haver vist.
En resum, que en València em queden moltes coses per vore, a pesar que fa més de trenta anys que vixc ací. A poc a poc, no tinc pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada