Ha estat un mal tràngol, i llarguíssim, quasi em pensava que no s'acabaria mai.* Si no era perquè vea que anava restant-li planes, a voltes arribava a pensar que li creixien una darrere una altra. Però, finalment, he acabat de llegir El Volga desemboca al mar Caspi de Borís Pilniak i en la traducció d'Andreu Nin. I eixa ha estat la dada rellevat, qui era el traductor i la data de traducció, 1931. Per tant, el que m'ha interessat ha segut la replega de lèxic i curiositats de traducció. La resta, el que era la noveŀla, la història, ha tingut moments esparsos d'interés, però molt llastats per una caracterització de cartó pedra dels personatges, i fins i tot per un desgavell onomàstic que m'impedia sovint saber qui era cada personatge o si la variació interminable de renoms que rebien tenia cap interés per a la història.
Per exemple, no entenc quin interés podia tindre que un personatge —del tot marginal— es diguera Daixa, Daixka i Dària en tres planes consecutives. Pel que he vist, això deu tindre a vore amb la traducció. Un passatge que he trobat en alemany diferia d'esta manera respecte de la traducció catalana:
El gos posà, tot desvalgut, el cap damunt el pit d'Ojògov, bo i escoltant la remor de l'aigua que s'anava atansant.
Arap legte seinen Kopf auf die Brust Iwans, er hörte das Raushen des eilenden Wassers.
Quant a la traducció, he recopilat més d'un centenar de dades que hauré d'organitzar i espigolar, com escarabat que regira granets d'arena.
* Maria R. Mariné ha entropessat més avant amb una pedra semblant: Punyetera Llengua! (19.09.2011).
A la marxa que portes la carmanyola ja deu ser més gran que la calaixera de Mossén Alcover, ...itat?
ResponEliminaSospite que has encepegat amb una traducció noucentista de la pitjor casta. He llegit adaptacions del Nin que estrafan l'original i el converteixen en una barrija-barreja del pitjor Carner amanit amb un excés de confiança en els diccionaris de sinònims, si és que n'hi havia en aquell moment.
ResponEliminaSí, Víctor, t'hauré de llogar espai en eixes golfes meravelloses que tens. En realitat, la carmanyola és més menuda, però conté unes quantes llapisseres de memòria. Si Alcover ho haguera vist...
ResponEliminaJes, pot ser a causa del que comentes. Amb tot, 'original no devia ser tampoc una gran obra literària --el contingut és molt desigual--, tot i que fóra representativa dins d'un corrent literari d'aquell moment. En tot cas, m'ho he acabat mirant com a mostra històrica de traducció.