Dijous passat, per exemple, em va fer brillar un poc els ulls el fet que els suposats «sabuts» que havien de guiar les polítiques d'Artur Mas li s'havien rebeŀlat abans i tot d'haver-los nomenat. Almenys em semblà que Mas devia haver triat persones de trellat i no els habituals «sabuts» que tant abunden entre les militàncies partidistes del nostre sistema polític.
També hi havia una nota d'un lector, Iván Vega, traductor, que proposava traduccions menys tendencioses per a denominar el partit finlandés Perussuomalaiset, que sembla que més que «autèntics finlandesos» vol dir «filandesos de base» o «del carrer». Un bon detall que et confirma que la dependència que tenim dels periodistes per a entendre el món ens fa tindre moltes limitacions conceptuals. Cal estar sempre disposats a dubtar del punt de vista en què mos situa qualsevol informació, sobretot algunes que admetem massa ràpidament com a neutres, però que no ho són tant.
Certament, els traductors automàtics conviden a pensar que la traducció és «És cert finlandesos» o més aviat «Vrais Finlandais», que és el que han traduït els diaris. Segurament, encara pitjor que estar en mans de les ideologies dels periodistes deu ser deixar-se dur per les traduccions automàtiques. Els traductors ho sabem massa bé, i Víctor Ripoll ens ho recorda sovint en el setmanal El Temps, com ara que cal distingir entre els Monacos italians, que un és un principat i l'altre una ciutat alemanya (per cert, el nom de la ciutat es pronuncia «minga», segons els bavaresos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada