Vam vore Arcadia de Costa-Gavras fa uns dies en la televisió espanyola La 2. Com que era francesa vam intentar vore-la en versió original, però, curiosament, només hi havia versió doblada al castellà. Una llàstima, és clar, perquè el film era interessant, un poc inquietant si t'identificaves massa amb el protagonista (interpretat per José García, que sembla quasi germà de Sergi López). No sé per què em va recordar els contes morals de Rohmer, tot i que més aviat la cosa tiraria cap a la suspensió de la moralitat.
El film transcorre en un àmbit lingüístic que em sembla atractiu, el nord de França, a la vora de Bèlgica, Alemanya i Holanda. L'últim film de Dany Boon, Rien à déclarer em sembla que transcorre per allà també. Espere poder-lo vore en versió original (al cinema o per la meravellosa tdt que tantes opcions mos havia de donar i que després ha resultat que no tantes).
Tinc deures: els demanaré als de La 2 què ha passat. No sé si esta volta també tenen una explicació «convincent».
I ara, la setmana en què finalment hem empatat al futbet, després de dos victòries inesperades i consecutives, doncs, toca una nova versió del Barça-Madrid, ara en la copa (sí, la del rei, l'espanyola, encara). Esta no mos l'amaguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada