Tinc un grapat de retalls de diari damunt de la taula i ja no sé per a què. N'òbric un que parla de «la globalització del fanatisme» i que comenta la «profanació» de cremar un exemplar de l'Alcorà. És per això que tenia el retall, perquè trobe que Najara Galarraga (El País, 09.04.2011) s'ha deixat anar per una certa retòrica que encara mos fa exclamar «¡Jesús!» quan algú esternuda, com si això fóra del gènere neutre. ¿Es pot profanar un llibre? Bé, per si de cas, tingam-los reverència.
Més greu és això dels eurodiputats en general i socialistes en particular (amb l'excepció de Tremosa, Junqueras, Romeva i Estaràs), que volen volar en primera caiga qui caiga, fins i tot si cauen les economies particulars dels seus conciutadans, que no siguen banquers ni presidents de companyies monopolístiques de l'energia, és a dir, aquells que no són massa menuts per a que els rescaten.
La resta d'articles els abandone en el reciclatge de paper. I repasse per damunt el diari de hui, per a comprovar de què he de sentir vergonya durant unes hores. Hi ha l'intent ridícul de censura informativa del Partit Popular valencià: no en tenien prou amb el pacte amb el PSOE estatal per a intervindre la informació política en els mitjans privats. O l'art de la subvenció, unes memòres pornogràfiques que esperem que publique prompte Blasco Castany, eixe membre del poder executiu valencià que controla els poder legislatiu i els diners de la caritat ben entesa i beata valenciana.
En fi, és divendres. I demà farà temps de manifestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada