dissabte, 9 d’abril del 2011

Sexenni de cabòries

Traducció sense traductors

Per algun motiu que no acabe d'entendre, els coŀlaboradors de la revista Presència patixen periòdicament el mateix lapsus: obliden consignar els noms del traductors de les obres que ressenyen. A pesar de les reiterades promeses i afirmacions d'intencions del director, Joan Ventura, en el número 2.040 obliden indicar que el traductor de WikiLeaks per dins (de Daniel Domscheit-Berg) és Jordi Jové. Algú ho havia de dir.

I, bé, hui no hi havia res millor a constatar, en tots els sentits, perquè és el dia que em fa arribar als sis anys des que vaig començar a escriure en este bloc. El temps ha passat com gos que fuig, i torna a ser dissabte. Després de l'esclat de la bambolla immobiliària, mentres continuen els sotracs a l'Àfrica tan propera i desconeguda, mentres continuen amenaçant-mos els efectes mèdics, ètics i econòmics de l'accident nuclear de Fukushima (allà tan llunt —i tan prop per a la radiació— com el Japó), la sucessió alliberadora de Rodríguez Zapatero al front del psoe, el canvi de la major part dels diputats socialistes i l'esperada consolidació de Compromís en el parlament valencià, i la fossilització prevista i perversa de Francisco Camps Ortiz al front de la Generalitat valenciana, mentres sona el nou disc dels Manel —¡una joia!—, són dades encara rellevants per a un món mutant.

5 comentaris:

  1. Felicitats i que continues molts sexennis més. Ahir vam veure amb uns amics (entre els quals hi havia una familiar teua) una obra que potser t'interessarà: Corrüptia, un país de l'est http://enjolit.blogspot.com/ relacionada amb eixos éssers que tens tan a prop.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Víctor, i tu que ho veges.

    Si arriba per ací Corrüptia faré per vore-la, encara que no sé si li trobaré la gràcia o sentiré encara més vergonya, després de tindre els originals tan a la vora.

    ResponElimina
  3. La veritat és que el que ha escrit la peça ha tingut poca imaginació, estic segur que la base del iceberg deu tindre més suc per explotar teatralment. L'unic graciós per a mi era la representació de la impostura en temps d'eleccions.

    SAX (Salut, amor i xarxa)

    ResponElimina
  4. Felicitacions! I per molts anys.

    ResponElimina