Entre les seues qualitats [les d'Eduardo Souto de Mora] destaquen precisament la d'integrar l'obra en l'entorn. No obstant això, allunyant-se del mantra de moda hui entre la majoria dels arquitectes planetaris, rebutja del tot la definició d'arquitectura ecològica o sostenible. «L'arquitectura, per a ser bona, porta implícit ser sostenible. No hi pot haver una bona arquitectura estúpida. Un edifici on la gent es mor de calor, per més elegant que siga, serà un fracàs. No es pot aplaudir un edifici perquè siga sostenible. Seria com aplaudir-lo perquè s'aguanta», va declarar en una entrevista a este diari el 2007.Bárbara Celis, «El premio Pritzker regresa a Portugal», El País, 29.03.2011.
¿Un edifici on la gent s'ofega de calor? Els edificis de Calatrava en el riu de València tenen unes maneres curioses d'evitar-ho: amb bona cosa d'aire condicionat. El malbaratament sostingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada