Ni cent mil ni no sé quants. N'érem més dels que jo em pensava, però segurament menys dels que haurien calgut per al que preteníem. Això sí, n'hi ha encara massa crítica per a intentar fer algunes coses bé, fins i tot encara que el pol d'atracció fóra escoltar una vegada més Lluís Llach. I mentres Pepa López llegia el manifest, la policia mos «protegia» des dels merlets de les torres dels Serrans..
Més tard, mos va fer gràcia topar pel carrer dels Roters amb Joel Joan i Anna Sahun, que buscaven lloc per a sopar i supose que per a vore el partit Madrid-Barça. Unes quantes manis aixina, festives, pacífiques i amb interés comercial per l'afluència de clients, segur que ampliarien més encara l'espectre de ciutadans identificats lingüísticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada