El revés del doblatge

El doblatge i la tdt tenen coses curioses quan entren en contacte amb això dels drets televisius. Com que van emetre en tve la versió doblada al castellà del film de Mar Coll Tres dies amb la família, vaig demanar-los per què no hi havia l'opció a través de la tdt de la versió original. Em van contestar això:

En relació amb la consulta que ens fa hem de dir-li que, habitualment, tv3 té els drets d'emissió en català de les peŀlícules espanyoles, raó per la qual tve només les pot emetre en castellà. Sentim molt que això l'incomode.

Davant de la resposta, vaig consultar amb la tv3, i el defensor de l'audiència, Carles Pérez i Jaumira, m'ha enviat el comentari següent:

És un fet que les pel·lícules en versió original ofereixen matisos molt interessants que no són els mateixos en la versió doblada. Actualment, i gràcies a la tecnologia tdt, els espectadors disposen de la possibilitat —en molts casos— de poder triar versió original o doblada i així satisfer les seves preferències. Això acostuma a ser així en general, tret d'algunes excepcions, com li han respost des de l'Oficina de la Defensora de rtve.

Hi ha peŀlícules que compten amb coproducció de diferents cadenes, entre les quals tve i Televisió de Catalunya. Televisió de Catalunya té dret a emetre aquestes produccions en llengua catalana, la llengua vehicular pròpia, i els drets de la versió castellana queden reservats per als altres operadors que emeten en llengua castellana a tot el territori estatal, inclòs Catalunya.

El mateix passa a l'inrevés, quan l'idioma original és el castellà, ja que llavors tvc no pot oferir la versió castellana. Els drets d'emissió d'aquestes pel·lícules estan limitats per dos factors, territori i llengua d'emissió, i això explica que no es puguin oferir a través del segon canal d'àudio -malgrat que es vulgui- la respectiva versió original, en el cas de tvc la castellana i en el cas de tve, com li ha comentat l'Oficina de la Defensora, la catalana. Només el compliment d'aquestes condicions permet l'emissió de moltes pel·lícules espanyoles pels canals de tvc que, d'una altra manera no es podrien oferir als espectadors.

Com pot apreciar, el tema és complex i depèn de qüestions de drets d'emissió. Certament aquesta complexitat no és aliena al marc social i d'ordenament jurídic i polític on vivim i pot resultar xocant en un món que cada vegada més tendeix, si més no en el panorama audiovisual, a la desaparició de les fronteres.

Doncs, sí, resulta molt xocant i verdaderament decebedor que els drets de què parlen les televisions públiques vagen en perjuí dels interessos dels ciutadans.