Víctimes amb imaginació

Deu ser molt cansat ser una víctima, però encara ho deu ser més si eres una víctima imaginària, induïda, victimitzada per la propaganda de l'odi, de la sospita, del temor a l'altre (en este cas, a l'altre valencià). Al cap i a la fi, si eres una víctima real, afectada en els drets i llibertats, segurament tens l'alleujament racional de poder-ho constatar, demostrar, documentar, quan arribe el moment, quan es donen les condicions, quan fuges a un país lliure on les persones són lliures per a emparar-te.

Els polítics valencians —no sé com deu anar la cosa per altres llocs— tenen la rara habilitat de victimitzar imaginàriament els ciutadans que els escolten, als quals diuen representar però, en realitat, als quals estafen en convertir eixa representació en una interposició i un segrest de la informació, dels drets i de les oportunitats dels ciutadans. Així, ho convertixen en caritat i clientelisme, es convertixen en intermediaris i censors de les vides dels ciutadans, ciutadans que estan constrenyits a sotmetre's a les entitats verdaderament representades en els hemicicles en què es debat la vida de la nostra societat: Iberdrola, Sacyr, ACS, Orange Market, Movistar..., les grans empreses que pertanyen a l'oligarquia adinerada que regix el destí dels diners públics.

En fi, per això, quan senc que Castejón Chaler (pp) parla d'imperialisme referint-se a Acció Cultural, no és tant que faça riure, sinó que fa vergonya, però almenys sents que en este cas, som víctimes del despretigi, però que hem arribat a la seua imaginació, a la seua imagineria de perills, a la seua retòrica, i això, almenys, ens dóna un poc més d'existència, encara que siga de ficció, i ens fa unes víctimes reals amb recolzament literari. Esperem que, com sempre, la realitat s'impose, però que s'impose bé, i no tal com imagina Castejón Chaler.