No he pogut vore el Divendres de hui, que me n'he anat al cinema, però em diu Gerard Giménez i Forner (guionista) que m'accepten l'esbroncada pel reiterat «¿Què tal?», per «composar» cançons o, en lloc de parlar-li de «vós» a Folch i Camarasa, per parlar-li de «vosaltres», detall certament multitudinari del tractament de respecte.
Al cinema, También la lluvia d'Iciar Bollaín, en versió original castellana i quítxua (i una mica d'anglés). Molt interessant i molt ben feta. Segons Taksenet, «commovedora», encara que hi troba massa cridaner el canvi de papers idelògics que fan els dos personatges principals (Tosar i García Bernal), massa convencional.
N'érem quatre en una sala on en cabien més de dos-cents setanta. Evidentment, devia ser cosa de l'hora, les quatre passades. Vorem la setmana que ve, quan passen Pa negre en la sessió de cinema en valencià que patrocina la universitat.
I, bé, tal com diu Morera Català «de motu propi», «convènie» amb mi mateix tancar este apunt. Ben convencional també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada