Hui estarà previsiblement ocupat de vesprada, així que faré un refregit d'un comentari que els he enviat als de tv3, en lloc de la petita reflexió sentimental que m'han provocat tant les notícies sobre Tunísia com el comentari d'una dona major d'Haití que, segons ella, no tenia res, i a qui, si li donava un rosegó de pa, no li fea res saludar l'arribar de Jean-Claude Duvalier, Baby Doc, l'antic dictador. Es veu que s'ha polit o li s'ha acabat la fortuna que va arreplegar quan «dictava» i torna a buscar-ne més.
El refregit era sobre l'homenatge que li feen ahir a Augusto Algueró en el programa Divendres. Era un gran compositor de cançons, moltes d'elles grans èxits. La llàstima és que, a pesar que el compositor componia cançons, segons els periodistes del programa el compositor es dedicava a imposar arbitràriament sancions, atés que s'havia passat la vida «composant».
Això és un poc greu si, tal com asseverava Leslie, el cantant dels Sirex, Algueró havia dut sempre amb orgull la seua catalanitat profunda (o una cosa aixina, va dir). A mi, ja veus, no em fa res que es vehicule «composar» com a sinònim de compondre, però, vaja, fins ara el sol es pon, les gallines ponen ous i els músics componen obres musicals. Això, sí, llevat que els periodistes de tv3 estiguen convençuts d'una altra cosa i, és clar, aconseguiran que els parlants no sàpien que es pot saludar amb altres fórmules diferents del «¿Què tal?», que el tractament de respecte en singular és ara «vosaltres» (tal com feia servir ahir Espartac adreçant-se a Folch i Camarasa) en lloc de vós, que existix ja la interdental en català i, per tant, l'última lletra de psc es pronuncia com si fóra castellana...
Bé, consumit el refregit, no tinc més ànims ja, entre el constipat que m'ha «encampanat» les orelles i la indignació permanent que pots agafar en les Corts, tant sentint els diputats com fent de sindicalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada