No hi ha dia que no en facen una o altra. Em diu el diari que els polítics espanyols han aprovat una reforma de la llei electoral que obliga les televisions privades a aplicar criteris de proporcionalitat en les informacions sobre les campanyes electorals, proporcionalitat que ha de seguir els resultats de les eleccions anteriors, és clar.
El primer dubte és per quins cinc sous es pensen els polítics que això és una millora democràtica... ¿O per quins cincs sous em pense jo que ells pretenen mai això? Ben al contrari, pel que hem de vore. Jo crec que haurien de regular amb eixa mateixa proporcionalitat també les hores de classe que es dediquen a cada líder o facció política, ¿no? Caldria revisar els llibres d'història o de ciències polítiques (¿i per què no de medicina?) per a establir-hi la proporcionalitat després de cada procés electoral, i un miler de casos que encara no han regulat... Per a regular això sí que tenen temps, però per a regular els intercanvis especulatius financers, la competència real en el mercat elèctric, els mitjans que cal dedicar als jutjats... Això són altres comptes.
Uf, vegent això, estic segur que la decisió de millorar el dret a no fumar ha estat una estratègia per a fer esclatar els fumadors fins ara plenipotenciaris i aconseguir que traguen els prepotents que portaven dins. És una tècnica per a alarmar el personal. No sé com han sabut que els fumadors estaven reprimits gràcies a nicotina, però ara mos assabentem que agredixen si no els deixen fumar, se'n van sense pagar amb l'excusa d'eixir a fumar, fingixen que se'n van, però tornen amb l'excusa que han eixit a fumar i els han de tornar a servir la consumició... ¡Quines coses arribem a llegir en els diaris!
Espere que la realitat ho supere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada