Al final el descuit d'ahir m'ha servit per a modernitzar un poc el bloc, tot i que he hagut de rescatar la imatge de capçalera, perquè la imatge alternativa li ha semblat marejadora i poc relacionada amb el que és els apunts d'este bloc. A mi em semblava diferent, cridanera, gens tranquiŀla, excitant, és a dir, tot el contrari que podíem trobar en el paisatge bretó que mos obri la pàgina.
Mirar les notícies no és tampoc gens tranquiŀlitzador —supose que no ho pot ser, ¿quin interés tindrien—. Almenys respecte al que passa a Tunísia mos han mostrat la cara fosca de Sarkozy al poc que em passara pel cap que no teníem notícia que existira tan gran dictadura per allà, tan a prop, a pesar que estem molt ben informats de moltes dictadures que es veu que són aquelles amb les quals no firmem tractats comercials per a deslocalitzar la producció i desregular les finances.
Crisi i rebaixes, però el restaurant Dukala estava ple. No té «encara» carta en valencià (i per què n'havien de tindre, ¿oi?). El fet que no s'hi permeta fumar —no sé si és novetat— és un aŀlicient per a tornar a les visites gastronòmiques —per a fer córrer els diners i si els estalvis ho permeten—. No he observat ningú massa nerviós per la falta de nicotina. Potser el te fa el fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada