Estic deixant-me caure cap al silenci. Dubten alguns collistaires de Migjorn de la validesa de la construcció estar de vacances. No troben cap condemna, però sí obres de referència (per a la traducció) que canvien la forma castellana estar de vacaciones per fer vacances. Indubtablement la pressió castellana és persistent i indefugible, i fa que hi ha qui es passa la vida mesurant els mil·límetres d'independència idiomàtica a què es pensa que té dret, com si existira això de les llengües pures, genuïnes, immaculades, impoŀlutes, sense adonar-se que si això existira seria una conseqüència més d'un fet terrible: de la incomunicació o de la injustícia.
Pel que fa al això de fer vacances (o d'estar de vacances), els referents donen validesa a l'expressió del concepte en eixos termes. Podem trobar Solà Cortassa, Ginebra Serrabou o Lacreu Cuesta que en comenten algun cas i que, em sembla, no en veuen malament cap de les dos. Una sort, perquè si ara aprenguérem una mica de francés, segurament estaríem o seríem en vacances, i ja tindríem un altre punt d'inseguretat.
Bé, mentres això no ixca del camp de la normativa lingüística i en pugam fer de tant en tant, de vacances, que cada u ho comente com vullga, amb fotos o sense. Jo hui faré teatre: La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom, una de les tres funcions que fan en català, que ací hi ha qui fa moltes vacances pel que fa a l'oferta lingüística en el sector cultural privat (i a l'empresari públic, la Generalitat, això no li lleva la son, és clar). Un reflex, és clar, de la societat cap a on mos porten els nostres pròcers.
És nit d'alegria, va.
«Estic deixant-me caure cap al silenci.»
ResponEliminaNo eres l'únic, si dir això aprofita res.
Estic segur que estàs aprofitant eixe silenci molt més que jo. En el meu cas, espere que siga una astènia estacional i que no tinga massa profunditat intel·lectual.
ResponElimina