Mandroixadors

Mandreixen a la Vall, però ma mare, que és de Carcaixent, em diu que ella es passa els dies mandroixant l'ordinador. És un verb (i un adjectiu) que no té massa eixida escrita en Internet, però que fa uns dies va aparéixer en la llista Migjorn. M'ha resultat curiós que jo, sent de la Vall, madroixara. Però ja sabem que l'aprenentatge de la llengua va com va, i que hi ha coses que només es diuen a casa.

Parlant de mandroixar (o mandreixar), després de vore el que he vist, em pregunte allò que diuen —evitaré fer ús de la possibilitats més masclista sobre la dona del cèsar— del sabater i les sabates de paper: ¿un candidat polític ha de complir les normes, les lleis? Més en concret, el seu comportament, ¿ha de seguir eixe principi ètic?, ¿s'ho hauria d'exigir a ell mateix?, ¿li ho hauríem d'exigir els ciutadans?

Fa poc han condemnat un dirigent popular, Uriarte Ayala, per tindre un accident i conduir mamat, és a dir, amb excés d'alcohol en la sang. Pertanyia a una comissió parlamentària de seguretat viària, que ha abandonat —no així la comissió per a «problematitzar» les drogues: ¿què és l'alcohol, si t'induïx a conduir mamat?—. Ja veiem per on van els discursos i per on el comportament i l'autoexigència ètica, com ara Rajoy Brey diguent no sé què de les pensions dels diputats, quan fa un mes dia el contrari.

I ara em demane jo, doncs, si fa uns dies vaig vore un futur candidat «alternatiu» a la Generalitat valenciana (convalidable, quasi sinònim, en realitat) conduint i parlant pel mòbil pel carrer dels Serrans de València, ¿què puc pensar també del que diu si veig el que fa? Bé, per ara no l'ha parat la policia. Estic segur que fins i tot va amb el bmw a més de sixanta per la ciutat. Però, bé, com que els radars que hi ha retolats pels carrers deuen ser de mostra...

Entre Rosa Solbes que demanava periodisme inquisitiu, més o menys el mateix que Soledad Gallego-Díaz, que volia que es comprovara el grau de compliment de les promeses electorals i de les proclamens i declaracions polítiques. Diria que encara no tenim res d'això, però hi hauríem d'afegir la comprovació de la coherència entre la proclama política i el civisme dels polítics. Arribarà el dia, espere, que no mandroixaran tant en unes coses i altres.