Un altre acte d'oració col·lectiva: taula redona —que era allargada— sobre el requisit lingüístic a l'occc. Poc a rascar: d'esquerra a dreta (geogràficament), Miquel Rea (ipv), Vicent Cerdà (erpv), Alfons Esteve (moderador), Eliseu Climent (acpv), Vicenta Crespo (pspv-psoe), Frances Calatayud (eupv) i Enric Morera (bnv; ha arribat tard i no ha eixit en la foto).
Tots d'acord en el fet que cal el requisit lingüístic, tant del castellà (que és que n'hi ha) com del valencià. I tot i que he apuntat el resum del que han dit, no ho repetiré ara, entre altres coses, perquè és sabut. Només assenyalaré que la representant socialista ha insistit que ella era partidària del requisit lingüístic i que als parlaments espanyol i europeu es puguera parlar en valencià.
Tal com han assenyalat els altres polítics de la taula —i quasi tot el públic—, ens alegrem de saber que Vicenta Crespo està d'acord amb tot això i més (?), però serà una llàstima que no ho estiga la resta del seu partit o que ni tan sols actue d'acord amb les declaracions polítiques que solen fer. I això és el que han fet quan governaven i feien les lleis que feien (o el que fan a les Corts espanyoles) i el que fan quan estan en l'oposició i pacten els estatuts valencianets que pacten i voten les seues pròpies mocions en contra (cas de l'adhesió de la Generalitat a l'Institut Ramon Llull).
Entre les dades lingüístiques:
- Es pot descobrir un afiliat (o antic afiliat) a eupv per la paraula palés.
- Enric Morera no ha dit hui lío, però sí que ha dit positiu i esperança.
- Un dona de l'Eliana que pensava que els del Bloc del seu poble estaven «com a morts».
- Vicenta Crespo, que si no vaig errat és de Beniarrés, té accent de la Catalunya del Nord, com si fóra Pere Codonyan.
Molta parròquia i una conclusió: és cosa de tindre força política, i la força política és en primer lloc força social.
Sort que després, en tv3 ens han oferit Paraula de Pep, i ara sabem que, a més de físic i talent, cal tindre, sobretot, constància. Això fem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada