«Mainatge dins el bòlid»... ¡Ai!, ¿però quina llengua és eixa? Sí, català de vora Perpinyà, vaja (Avui i TN Vespre). I la frase té triangle i dibuixet i el pots penjar a la banda de darrere del bòlid, és a dir, del cotxe. Tal com díem, tenim una llengua que dóna per a molt.
Com ara, hauria de donar prou com per a saber que no s'acaba amb el que t'ensenyen a escola, ni amb el que hi aprens. Encara hui hi ha aspirants a tècnics lingüístics que amollen amb massa inconsciència «això no m'ho ensenyaven en escola»... I tants altres milers de coses que no t'hi ensenyaven i que hem aprés. Però la gossera de consultar el diccionari i de mirar d'entendre'l a voltes fins i tot és igualada pel prejuí escolar.
Hi ha també les novetats generacionals. Una curiositat que pot aprendre una persona de més de setanta anys que haja tingut poc de contacte oficial amb l'administració pública: la paraula registre, que la pot deixar mig sorpresa pel significat que pot tindre en l'expressió «això, vas al registre i allí t'ho segellen i et tornen la còpia»... ¿«Registre»?, ¿es diu «registre»? Quines coses.
D'una altra banda, eixes mateixes persones et poden ensenyar en un moment —si és que entenen per què insistixes a demanar-los-ho— què són els arganells, la sària, el cabriol, la galera, els cànters, una xapallada (d'aigua o de paraulotes), les mesures de gra...
Sí, és cert, som mainatges dins un bòlid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada