Tornem al llibre abans citat. En la seua Fonamentació de la metafísica dels costums, Kant va enunciar com a principi un Manament de la Raó que ha continuat sent guia per a l'acció moral democràtica i tolerant: els veritables i més complits principis de la voluntat són els que u es dóna lliurement a ell mateix i en contrast amb el respecte a la voluntat de l'altre. Qualsevol fruit de la imposició o de l'amenaça del castic, no deixa de ser sinó un principi d'acció moral imperfecte: serà acceptat mentres dure la coerció que li dóna raó de ser. Així, la veritable ètica és pròpia, autònoma, se la dóna u mateix, d'una banda. I, per una altra, incorpora el respecte a l'altre, i s'establix per tant una òptica que conduïx a límits i al sentit comú. Estos són, doncs, senzillament, els Manaments de la Raó.
José Tono Martínez, «El grano y la paja», El País, 26.04.2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada