El pas del Barça per can Chelsea és una data que caldrà marcar en el calendari. En el bar Marrasquino del barri del Carme de València li havia dit jo en el minut noranta a Takse, «¿Què, mo(s)-n'anem?» i em va respondre amb un no inesperadament rotund i decidit. Dos minuts més tard alçàvem els braços i ens fregàvem els ulls amb els colzes, que la incredulitat arribà a eixe punt del miracle.
L'endemà, però, anote que em sorprengué sentir Artur Peguera, periodista de tv3, dient que el Barça estava «assombrant», que deu ser alguna cosa de fer ombra com fa Rafa Nadal, que «fa s'ombra» en mallorquí a la resta de jugadors actuals.
Bé, i per a acabar, deixe constància que m'he entretingut d'allò més comentant curiositats lingüístiques en el bloc Català Afinat, que a més les indicacions lingüístiques, inclou imatges que meravellen i fins i tot enlluernen. I si voleu un toc d'humor: Acudits en Català.
M'he quedat de pasta de moniato
ResponEliminaA mi també em va decebre que el Barça no poguera resoldre-ho abans, i tampoc esperava que Iniesta tinguera eixe moment màgic, però aixina té més gràcia.
ResponElimina