Dimarts 29 d'abril del 2009 es produí una nova estridència en la concepció que alguns polítics —molts en són, massa...— tenen del que és la tasca de representació política que els encomana el sistema democràtic que «hem» muntat entre tots. Més greu encara, es tracta de la concepció que tenen de la «propietat» de les institucions que ocupen. Segons el diari El País (30.04.2009):
Concha Gómez, secretària autonòmica d'Educació, es va presentar ahir davant la comissió d'Educació de les Corts per a explicar la situació de les negociacions amb la Plataforma per l'Educació Pública acompanyada per una vintena d'alts càrrecs i assessors que coparen fins i tot les places de periodistes.
El problema és, doncs, eixa percepció o concepció que crea la norma per la qual decidixen la prioritat en l'accés del públic a les institucions parlamentàries, i ara parlem de tots eixos «contenidors» de la democràcia, tant de la sala de plens de cada ajuntament —que són parlaments menuts— com de les sales de les Corts valencianes, que és suposa que és la cambra de representació política per excel·lència, allà on els representants polítics han de legislar i fiscalitzar l'acció del govern, i on el govern ha de retre compte de la seua actuació.
Bé, això de retre compte s'ha oblidat. El grup parlamentari que guanya les eleccions dóna el seu suport «incondicional» al govern —en paraules de Maluenda Verdú (pp)— i, a més, quan es tracta de permetre l'accés al «públic», al verdaders titulars de la posició política «representada», arriben al punt de mobilitzar (militarment) els alts càrrecs del mateix govern per tal d'ocupar l'espai físic de la cambra.
Així, a més de deixar en evidència la (in)utilitat de la faena d'eixos alts càrrecs, impedixen d'una manera —ben fosca democràticament— l'accés al poble valencià. Així, directament, al poble valencià, concretat en els convidats que poden dur cadascuna de les forces polítiques o en els visitants per compte propi. La resta, eixos càrrecs «públics», demostren que són, en participar-se en eixa confabulació antidemocràtica, sequaços i sicaris. Eixes pràctiques haurien d'anar a parar a uns altres «contenidors democràtics».
Crec que hi tens tota la raó. Fa temps que pense que estem vivint un procés perillós d'involució democràtica on determinats drets se'ns estan conculcant. El greu del cas és que no veig que ni el PSOE, ni EU ni els de Compromís diguen ni piu d'eixos aspectes. Ja veurem en què para tot plegat.
ResponEliminaCrec que no és problema d'involució, sinó de desenvolupament: començà desnodrida, a voltes li recepten alguna píndola --en un sentit o altre--, i continua amb un desenvolupament esquifit.
ResponEliminaPer cert, L'últim episodi valencià fou la reforma de l'estatut d'autonomia. ¿Qui en fou el culpable --tot i que no el responsable--?: Joan Ignasi Pla, del PSPV. Als quatre dies desapareix i ara carreguem un Alarte, que per la poca gestió municipal que lo conec --per referències--, hauria d'haver abandonat la política. En canvi, ha estat pujat als altars socialistes.