Bé, no cal que explique hui massa coses. Ja la tenim ací, la tercera amb un triplet. El pitjor de tot, és clar, la transmissió d'Antena 3, amb uns bloc d'anuncis interminables. El negoci és el negoci. I els plors de Sylvinho —eixe brasiler que rosega un català de mèrit, millor encara que Frank Rijkaard— són la part més emotiva d'este partit.
Quant a l'acte d'ahir sobre el requisit lingüístic, molt ben valorat en un comunicat per l'entitat organitzadora, Acció Cultural del País Valencià. La meua valoració ja la vaig fer ahir. Tractant-se de política, ja sabem massa què és el que cal moure... I no ho fem, és clar.
En l'àmbit de les epístoles electròniques, estos dies estic mitinguejant sobre els tècnics lingüístics sense pressa, però sense pausa. No sé fins a quin punt aconseguirem amb raons el que els interessos personals rebutgen. Però és el de sempre, es tracta d'intentar-ho amb una certa constància.
Finalment, mirant les notes d'ahir en l'occc, encara puc afegir que algú parlava d'un quasi inintel·ligible «sentències dretes», que tinc quimera que més aviat deu ser «sentències fermes», però, vaja, tenim una gran capacitat per al calc del castellà.
Gerard Piqué s'endú la xarxa de la porteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada