Recomana Rafael Argullol («El gran saqueo», El País, 12.03.2009) que llegim l'informe de la diputada danesa Marguete Auken. Diu que és «literatura de terror». L'informe tracta sobre l'impacte que ha tingut la construcció extensiva dels últims anys en Espanya sobre els drets dels ciutadans, el medi ambient i l'aplicació del dret comunitari. El títol de l'article d'Argullol és ben indicatiu.
Una companya em comentava que la gent està nerviosa i una miqueta cabrejada amb un canvi de lloc de treball interí que hi ha en perspectiva i que es produirà només per a afavorir una persona d'un col·lectiu de la casa, sense que la resta de treballadors tingam les mateixes opcions, almenys en el tracte. Naturalment, ja vorem si això es dóna, cosa que incompliria el principi d'igualtat, si més no.
El cas és que el que a mi em mosqueja és que no sé ben bé si tenen «sed de justícia» o, més simplement, enveja. I veges tu el trellat, mentres parlava amb ella es veu que em ressonaven en el cap les paraules d'Argullol:
La conclusió no és difícil: la nostra democràcia ha segut tan dèbil i tan poc vigilant que ha alçat una autèntica antidemocràcia que posa en qüestió, tal com actualment s'està comprovant, molts dels nostres suposats avanços.
Eixa idea inquietant es deplega exhaustivament en l'informe amb una relació minuciosa de fets igualment inquietants amb uns protagonistes que tenen en comú la cobdícia, una concepció mafiosa de la política i un sentiment d'impunitat que resulta encara més irritant per la poca vergonya amb què es manifesta.
Que les mancances del reglament de provisió d'interins de les Corts hagen repetidament detallades i denunciades, que se n'haja reclamat reiteradament una modificació i que no la institució no haja fet res, ni està tan lluny de tot el que denuncia l'informe Auken com alguns poden pensar, ni pot deixar de tindre efectes semblants en la institució i en les persones. La cobdícia, la concepció mafiosa i la impunitat no són casuals i s'alimenten amb fets en tots els àmbits de la nostra societat. I el cas és que la majoria no voldria que això anara aixina...
No en sabia res d'eixe informe. Fa molta ràbia eixa concepció egoista del poder per a ús i benefici propis, per damunt dels drets i la vida dels altres. És com la llei de l'embut. Com tu dius, crec que la majoria no volem eixa percepció. I ara com fem fora tota eixa gentola vagarina que tenim escarxofada al capdavant de la nostra (?) Generalitat?
ResponEliminaBé, el millor sistema que tenim per a fer-los fora són les eleccions.
ResponEliminaEl cas és que tenim un sistema electoral que quasi garantix que continuen «excarxofats», aixina que també s'haria de difondre la necessitat d'una millora del sistema electoral cap a llistes obertes, votació directa i altres mecanismes de control dels càrrecs públics.
Hi ha països amb solucions que semblen molt més bones que les que mos apliquem per ací.