Calma i bons aliments al restaurant La Sequieta d'Alaquàs. El viatge amb metro i tren és l'inconvenient més gran per a acostars'hi. El vi, Ambos (Bierzo, mencía, 2005), molt bo. Els llangostins amb crema de xirivia, l'ensalada tèbia d'albargina i el bou fumat, han estat una delícia. Llàstima que no tinga la carta ni el web en valencià.
El xic que porta el restaurant s'ha interessat per si havia estat còmoda la reserva que havíem per Internet. I, al final, mos ha regalat dos bossetes amb cireres de Granada que havia dut son pare. Molt bones també.
Naturalment, després del Lustau, la tornada, amb el transbord i la calor i el personal que corria per les botigues del centre de València, mos ha deixat més allà que ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada