L'embús de la subordinació

L'informe [de la Comissió per a l'Aclariment Històric] llançava xifres devastadores. Durant el conflicte, unes dos-centes mil persones van ser víctimes de desaparició forçada o van ser assassinades, i es perpetraren almenys 669 massacres, la majoria en pobles indígenes. La comissió va concloure que l'exèrcit de Guatemala i els seus aliats havien segut responsables de la majoria dels abusos i que alguns casos havien constituït genocidi.

Aministia Internacional, núm. 96, pàg. 27

Carolina Tubau mos ha descobert hui en el telenotícies una nova peŀlícula d'Ang Lee: La «turmenta» de gel, de fa dotze anys. La veritat és que els periodistes de tv3 són un grans professionals per a moltes coses, fins i tot per al domini de la llengua en què treballen, però es veu que tenen el vici de viure subordinats també a l'ús d'una altra llengua, el castellà.

Això és una de les explicacions possibles per a errors en català en termes tan bàsics per a qualsevol periodista. Puc fer moltes suposicions sobre els fets que determinen eixa subordinació innecessària i poc professional, però són massa conegudes. En tot cas, el contacte amb altres llengües és una via per a la renovació i ampliació de la pròpia, i per ahí apareixen paraules i canvis en tots els àmbits de l'ús de la llengua.

El cas és, però, que les vies d'accés a altres llengües estan embussades per aixa subordinació. Altrament, podríem esperar de tant en tant que la locutora diguera «tempeta» o «storma». Però això no anirà aixina, per ara.

Per sort, Acció Cultural del País Valencià (El Butlletí, 139) diu que acaba de crear l'Institut de Política Lingüística, un institut ple de professors universitaris i de secundària però sembla que sense cap tècnic lingüístic de la Generalitat ni municipal, ja que no els esmenten. Supose que més avant els tindran en compte, perquè si «continuem» aixina...