Empreses ideològiques, previsions i principis

L'empresa de telefonia Simyo continua fent-me perdre temps, a pesar del seu manifest, que sembla bastant convincent en teoria, però que, posat en pràctica, topa amb el que semblen reflexos ideològics bastant tronats i inesperats. Els he demanat, en castellà, per comprovar com atenen en eixa llengua:

He visto que el web de Simyo, cumpliendo su manifiesto, tiene versiones adaptadas a los idiomas oficiales de los países donde opera (por ejemplo, Bégica). Me gustaría saber si está prevista ya esa misma adaptación del web al catalán y la consiguiente atención a sus clientes en esa lengua.

Por otra parte, he consultado el área de música en la tienda y solo he encontrado una referencia en catalán, el Viatge a Itaca, pero con un error en el nombre del artista que espero que no sea sintomático: «Luis», en vez del correcto y real, «Lluís». Me gustaría saber si el catálogo se ampliará a otros artistas (en cualquier lengua).

I m'han contestat:

Buenos dias,
En respuesta a tu email, informarte que el idioma en el que se atiende a los clientes es el castellano.
Para cualquier otra consulta no dudes en llamar al telefono gratuito de atencion al cliente 121
Un saludo
SERVICIO DE ATENCION AL CLIENTE DE SIMYO

He hagut de tornar-los a escriure per mostrar-los que incomplien el seu manifest en fer-me perdre el temps, fer les coses difícils i amagar la informació que els demanava. Naturalment, si contesten aixina per escrit, no pense acalorar-me telefonant-los. Ni, és clar, els tornaré a escriure en castellà, una volta feta la comprovació de la seua incapacitat lingüística (o ideològica).

En sentit contrari, ara que m'he canviat a Yes.fm —després que Last.fm, que no atenia en català, es fera de cobrament—, fa pocs dies que tenen el web també en català (extensió .cat), i el seu servei de ràdio —que jo sí que utilitze mentres faig transcripcions parlamentàries— funciona molt bé. No té tant de contingut com tenien els altres, però supose que s'anirà ampliant a poc a poc.

Finalment, coincidixen en parafrasejar el teorema de Thomas esmentat ahir dos articles del diari El País d'ahir:

• «Camps y el sastre perfecto» de Joan. F. Mira
  
• «Previsiones» d'Andrés García Reche
  

Per acabar-ho d'arredonir, una citació del diputat Asencio Adsuar (pp) que no mos mereixem (30.04.2009):

¡Estan enaltint la desobediència civil i administrativa de directors que tenen una especial relació de subjecció amb l'administració! I es falseja la Constitució quan es parla que hi ha llibertat d'expressió: llibertat d'expressió, ¡per al ciutadà comú i general!, però un director és director de la conselleria i deu respectar un principi administratiu que ha de tenir tot funcionari, el principi de jerarquia.

La Constitució espanyola parla de «jerarquia normativa» i, si no ho recorde malament, la llei de la funció pública no en diu res més, però el senyor Asencio Adsuar està pensant en una altra cosa, no en un principi, sinó en un final, el final d'una cosa que va ser, en una enyorança seua.