dissabte, 22 de gener de 2011

L'estalvi de la pols

A poc a poc

Torna a fer fred, però fa solet. Dissabte amb l'aspirador i, com a molt, acabaré de llegir el diari d'ahir. Almenys hi haurà una mica menys de pols regirant-me pels llibres, ja que jo els toque poc. Trasbalse l'ecosistema i ixen a passejar una aranyeta i una altra cuca d'aspecte prehistòric.

Parlant de prehistòrics, em vénen al cap algunes opinions sobre la traducció simultània al senat espanyol, gent que es diu progressista fins i tot. És clar, si parles de traducció simultània, és fàcil pensar en els diners que costa això i, ara —¿Ara? Fa trenta anys que ho hagueren pogut fer, ¿no?—, que estem en crisi... Bé, és clar, no poden parlar de compliment o respecte als drets, ¿no?, perquè, llavors, no es tractaria de fer una interpretació, sinó d'assumir i pal·liar la ignorància dels espanyols monolingües —no deu ser una redundància, això, ¿oi?— pel que fa la resta de llengües dels ciutadans de l'estat. Si tots sabérem els quatre idiomes, doncs, no faria falta eixe recurs. Els drets van per davant, en tot cas, i, en democràcia, això són diners, despesa. Si no, tornem a l'estat previ, ¿oi?

En fi, ho tenen més fàcil encara, si es tracta d'estalviar, perquè, total, els diputats, a pesar que això és inconstitucional, tenen «disciplina de vot», amb la qual cosa voten tots a una la consigna del seu partit. És a dir, que tots al carrer i vot ponderat. I si els triaren d'acord amb la seua capacitació lingüística, més estalvi encara.

Això, si tenim sort, el caminador encara mos el podrem pagar. Mos quedem en casa, qui en tinga, i en pau, o passant l'aspirador per marejar els prehistòrics.