Tro, fins... asta

Es pregunta un collistaire de Racó Català per què ha localitzat la preposició «hasta» en un document antic, però sempre hem sentit que era un castellanisme. Em limite a fer xafar un poc sense fer peu i, com que estem de festa, pegue una «miraeta» pels papers i envie el missatge següent:

No he localitzat eixa preposició en Carles Ros ni en sant Vicent Ferrer ni en el Tirant ni en Pere Joan Porcar ni en altres documents dels segles XIV-XVII. Eixa absència també deu ser indicativa del procés de variació i extensió de les possibilitats prepositives. Si els valencians hagueren escrit més quotidianament, si no s'haguera imposat l'ús del castellà i menystingut i condemnat el valencià, la llengua no seria la que tenim (la història no haguera segut la mateixa).

No tinc ara documentació que explique per què els qui van establir la normativa actual van considerar que calia bandejar «asta/asda» del valencià-català, a pesar d'una continuïtat i extensió de l'ús que són rellevants. No he vist que Fabra en parlara en les converses: deu ser perquè per allà no es dia massa.

Si s'acceptara normativament «asta/asda» («tro» està en el diccionari i crec que no ho diu ningú actualment), atenuaríem la possible incorrecció d'una paraula tan comuna, però també provocaríem un marejol entre els qui preferixen seguir per les sendes velles del costum i de les lliçons dogmàtiques. És un tòpic repetir el vers d'Estellés «no ser res si no s'és poble», però es veu que la comprensió lectora ha fluixejat prou de fa temps a l'hora de les implicacions que hauria de tindre això en l'ensenyament i en els registres del valencià.

En tot cas, cal aprofundir en la documentació i tindre en compte tots els factors actuals. El problema de l'ús de la llengua té a vore amb l'ús difós, permés i fomentat. Estem obligats a viure immersos en el castellà, encara que siga passivament, aixina que acceptar «asta/asda» no resoldrà res, llevat que siga un símptoma d'una política lingüística menys de manualet escolar. Però ara mateix, al País Valencià, governen els qui barregen l'exaltació demagògica patriotera amb la negació, submissió i la renúncia en l'ús del valencià. Toca picar pedra.

Hi ha un article interessant sobre l'evolució d'estes preposicions:

• Mário Eduardo Viaro (2013): «Sobre a origem das preposições ibero-românicas hasta, ata e até» 🔗