Havia previst afinar una macro per a que a l’hora d’alçar els documents de la faena me’ls enviara directament a la carpeta corresponent després de batejar-los amb el nom que ha de tindre. El nom té una part fixa (el meu nom) i dos parts variables. La primera correspon al número de document, que es pot arreplegar del contingut del document. La segona és el nom de la carpeta on ha d’anar, i això ho havia d’establir fent la llista de les carpetes més probables, que són finites.
Doncs, no res, el projecte se n’ha anat en orris de moment, perquè el Windows ha deciditr fer-me la guitza hui: obri el Word només en el mode de recuperació i no deixa treballar amb les macros. Aixina que estic fent este apunt —amb el Libre Office— mentres espere que un informàtic atenga el misteri.
Quant a això que em proposava un cosí meu de pensar en un escritet més o menys humorístic o sarcàstic sobre el concepte de llibertat, de moment no hi ha res que em semble massa graciós ni tinc cap idea concreta. Sí que veig que és un concepte boirós, subjectiu i vaciŀlant, a més de paradoxal, si pensem que la nostra llibertat ja no depén de la nostra voluntat o desig, sinó que depén de les normes que la delimiten, la delimiten i inclús la coarten, però alhora protegixen eixe espai de decisions «lliures» que podem prendre. La vida en societat complica eixa «llibertat» idílica i fantasiosa, que ni tan sols tenien Adam i Eva en aquell paradís perdut.
A mitjan matí, cap al final de la jornada, l’informàtic resol que el problema són les actualitzacions del Word, que esgarren i fan malbé la platilla Normal.dotm. Sort de les còpies de seguretat, que són una obligació, però, vaja, proporcionen un marge més ample a la nostra «llibertat» d’escriure i editar. Una altra llibertat protegida i malmesa alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada