L'italià, pel que escolte, és això, una llengua literària, no una llengua parlada; al sud, com a mínim, i pels carrers, és clar. A Nàpols, l'italià, normalment, només el parlen els estrangers i els mitjans de comunicació.
Josep Piera Rubio, Un bellíssim cadàver barroc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada