El bolletí informatiu Timete Deum, dels antics alumnes del col·lege d'òrfens Sant Vicent Ferrer (a Sant Antoni de Benaixeve) arriba puntual a la bústia nadalenca. Hi ha novetat a cals retors i monges: han inclòs una notícia en valencià. No és habitual. Crec recordar que no és la primera volta que escriuen alguna cosa en valencià, aixina que tampoc farem repicar res, perquè tampoc és que ho tinguen gens normalitzat encara —dic «encara», com si confiara que algun dia passarà—.
A banda, du l'obituari del retor que devia dirigir el centre en l'època en què hi vaig cursar quart d'egb. No el recorde, només recorde monges —no recorde els retors de missa—, i el nom d'una tal «sor Concepción», que li va dir a ma mare que em deixara ingressat, perquè assegurava que aixina aniria bé en els estudis i arribaria a la universitat. El curs següent el vaig fer en la Vall, i més avant vaig complir una miqueta el pronòstic. Ah, també recorde el professor de gimnàstica, «don Zoilo», que devia ser jove i que en aquella època em semblava un gran atleta.
Vaig estar només un curs allà... Les «matinaes» per a que em dugueren des de Carcaixent els dilluns, la vida internat tota la setmana lectiva, el fet d'estar separat de ma mare i la meua germana, es veu que me se va entravessar tot bona cosa, encara que no tinc ara un mal record del lloc, de les classes ni del fet d'haver-me quedat allà algun cap de setmana: la visita de la família ho compensava.
El tràngol màxim que recorde vas ser quan va arribar l'hora que volien que mos confessàrem. Em vaig inventar que m'havia confessat o que ho havia de fer en Carcaixent i vaig poder deixa la fila que anava fins al confessionari. Uf, m'havia lliurat no sé de què, perquè ni aleshores ni ara tenia massa de què calia dir o fer ni del trellat de la cosa.
No sé com és que tenen la meua adreça, és possible que els la donara jo alguna volta i tampoc recorde haver-ho fet. Memòria o cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada