Assetjats encara pel còvid, quasi quan pensàvem que ho deixaríem passar, hem caigut. Per tant, ara sé que un costipat que vaig tindre a mitjan octubre era un costipat: la prova em va eixir negativa en aquell moment, però m'havia quedat la sospita. Si haguera segut còvid, supose que no l'hauria agarrat ara, vaja.
Em costa respirar pel nas, tinc els narius taponats, llevat de quan em pose a fer un poc de bàsquet casolà amb una piloteta d'espuma. El medicament que m'ha receptat la metge m'ha llevat el doll de mocs, però no m'ha destapat el nas, he d'anar amb la boca mig oberta. El medicament de Takse és un poc més potent i deixa mal gust a la boca. Un gust de ferro. Però són cinc dies només. Un poc de bàsquet per a respirar un poquet i que tot siga això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada