Sempre falten entrades en els diccionaris. El diec seria una referència d'absències que va corregint-se, però les trobe més a faltar en el dnv de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ja em va bé que els catalans vagen afegint-ne —encara que no siguen usuals per ací, com ara els noms mitjacerilla, seca ('la mort') o l'adverbi poder ('potser')—.🔗 Al cap i a la fi, entre els dos en farem un. Però estaria bé que anaren ampliant les paraules que necessitem vore escrites per a adobar el nivell col·loquial valencià de forma consistent i quotidiana.
Estic pensant en les intervencions parlamentàries de les Corts Valencianes. Són intervencions de la llengua en acció i en diferents estils i registres, i aporten molta riquesa en eixe aspecte de la llengua general quotidiana, tant pel cantó del lèxic, però més encara pel que fa a variants que no són «excentricitats» dels qui mos hi fixem, sinó expressions constants i actuals que no apareixen en els diccionaris a causa d'aquell intenció reparadora i paternalista de fa ja un grapat d'anys. Ara, si entenem que continuem parlant d'una llengua viva per a tota la societat, eixes variants haurien de tindre lloc escrit de referència tant per a la consulta dotora com per a l'expressió desimbolta i vivaç.
En molts casos, el Diccionari català-valencià-balear (dcvb) ja fa el paper, però esta setmana m'ha faltat trobar una entrada amb «encà», que no és precisament una variant desconeguda ni nouvinguda. 📃 Seria útil per a ajustar el to sovint ben popular dels debats polítics. I n'hi han més coŀloquialismes tocant a la porta, més enllà del món fester (albà, apuntà, arreplegà, cordà, cremà, dansà, despertà, entrà, filà, mascletà, mocadorà, plantà, xocolatà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada