Convindria que una institució explicara el criteri nou quan decidix innovar respecte al criteri anterior, més encara si és un criteri general i usual.
El criteri general fins ara, i que encara és prou general en altres diccionaris (i en llengües properes), és que la combinació «de + nom propi» manté el nom propi amb el seu valor distintiu i va en majúscula. Això és el que em sembla que fan el diec (seguint el Manual d'estil), el drae, el tlfi (francés), on podem trobar, per exemple, mirant el cas dels topònims:
ca «aigua de Colònia» / «colònia»
es «agua de Colonia» / «colonia»
fr «eau de Cologne» / (en francés pareix que no hi ha «cologne» solt, però sí que distingixen «vin de Bordeaux» / «bordeaux»).
Com hem vist, quan eixe nom propi es convertix en un nom comú i s'usa sol (o en aposició amb un terme genèric), s'escriu en minúscula.
El dnv pareix que utilitza ara un altre criteri, ja que hi podem trobar «meló d'alger» 🔗 (un article de Josep Lacreu mostra la seua perspectiva general sobre el tema),🔗 però l'AVL no ha ho ha explicat i deixa casos que semblen discordants: «aigua del Carme», «aràlia del Japó», «blau de Prússia», «cavall de Troia», «col de Brussel·les», «margalló del Brasil», «torró d'Alacant», «torró de Xixona»... Hi ha «panses de corint», ¿però hi hauria «panses de dénia»?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada