L'anècdota que conta Tomàs Escuder en el Diari La Veu (02.12.2023) 🔗 m'ha impulsat a deixar-hi un comentari:
Em resulta familiar això de notar que el fet de parlar sempre en valencià és un factor d'activació (o d'introducció activa) de la llengua en entorns que usen de manera passiva el valencià. Seria justet la versió contrària dels qui diuen que en «la ciutat de Valéncia tot lo món parla en castellà», afirmació que en realitat no és cap constatació sociolingüística fonamentada, sinó que és un tòpic que ajuda a imposar una pauta de comportament social d'abandonament del valencià davant de l'ús del castellà.
Llàstima que durant huit anys de govern suposadament a favor de la recuperació de la llengua, no s'haja introduït i menys encara consolidat una pauta social d'ús del valencià com a primera opció i de conversa bilingüe com a segona opció contra la submissió davant dels qui usen el castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada