A pesar de l'interés que tingam i de la gràcia que mos faça, cosa de seguir la sèrie argentina Barrabrava. 🔗 Els subtítols aclarixen un poc, però acabes acostumant-te a entendre el que passa pel context i la gestualitat, i al poc et penses que vas assimilant el vocabulari, fins que s'enfaden i apareix un repertori nou.
Després hem passat per la docusèrie còmica mexicana Libre de reír 🔗 i la cosa es complica, perquè els subtítols transcriuen les paraules en lloc d'interpretar-les o aclarir-les. Clar, estem acostumats a entendre els argentins «normals» —Darín i companyia— al quart d'hora, el que diuen en Barrabrava als tres o quatre capítols, però l'accent i les expressions mexicanes requerixen una temporaeta en immersió indígena.
Vaja, és una llàstima que no hi haja secessionisme blaver castellà, perquè ho tindrien tan fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada