Amb la solana, la calina, la humitat, la gossera de després de la becaeta, eixim a pegar una mirà per Fan Set. Després passem pel Forn del Tossal. Hem carregat llibres i pans de carabassa. No li'n quedava quasi. La llibreria, per contra, sempre està massa plena —m'ha semblat que no tenien l'últim de Ruaix— del que ix dels forns editorials d'ací, d'allà i de més cap allà.
N'he trobat un de Germà Colón encara calent, Escrits inèdits i dispersos: 0,038 euros per pàgina. 🔗 Un aliment de qualitat a molt bon preu. Una debilitat que tinc és carregar a pes, encara que sé que el pes no sempre és un senyal de qualitat. De fet, el de l'obra poètica completa de Jaume Vidal Alcover 🔗 és un rejolet groc més lleuger del que preveus —Takse ho ha notat— quan agarres un volum de més de mil pàgines —quan trobe la bàscula de la cuina, posaré el pes ací—. A més, s'obri molt bé, demana que el lligguen.
Uns xicons estaven participant a crits en alguna curset sobre art en la sala d'exposicions. El xic que hi ha quan entres es preocupa de mirar a vore si el soroll destorba les classes que fan dalt. «He pujat a vore si ho escolten des de dalt»... ¿«Si ho escolten»? El mal seria que es sentira l'escama des de dalt. Encara em sorprén la confusió entre els dos verbs. 🔗 La llengua posa límits estranya, com ara que les olors s'oloren, però no es respiren. De moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada