Tinc un miniprograma AdBlock —que a més es diu aixina— posat en el navegador. Això m'evita molta publicitat marejaora. Un missatge emergent del Diari La Veu del País Valencià em demana que el desconnecte, perquè es financen també amb la publicitat —a més de la meua quota d'«agermanament»—, aixina que el desconnecte per ells —i pensant democràticament i informativament, per mi‐. M'apareixen uns quants anuncis en la columna de la dreta —que no solc mirar—, cosa que no em destorba massa, per no dir gens en este cas.
En canvi, em destorba més que les crítiques de llibres siguen (¿quasi?) sempre laudatòries, positives, ensabonades «militants» (¿quasi inevitables?) que no sé si fan res de bo per la lectura o per la producció literària en valencià. A més, tanta crítica que avicia els lectors i mima els autors, dubte que siga sincera. Pitjor encara, crec que impedix la contraposició d'idees i de percepcions estètiques dels autors amb els lectors, periodistes i crítics inclosos.
Això és el que em passa amb la ressenya que fa Lourdes Toledo 🔗 del llibre El diable es va aturar a Orà 🔗 de Joan-Daniel Bezsonoff, llibre que em vaig llegir no fa massa, més per si de cas i amb prevenció que amb confiança que seria una lectura satisfactòria. I la poca confiança que podia tindre la vaig perdre en les primeres planes. I aixina fins al final, mantenint una línia que no va alçar el vol i ni tan sols semblava que ho pretenguera seriosament, només aparentment.
Per tant, no em sap mal estar més prop de la crítica de Ponç Puigdevall en el Quadern del diari El País (12.12.2022) 🔗, que podria condensar-se en esta frase:
Tot sovint es té la sensació d’estar llegint una guia sentimental de la ciutat, postissa en excés.
Si haguera llegit abans este comentari, hauria llegit igualment el llibre, però sabent que la cosa aniria cap a on em temia i no cap on em suggeria la portada del llibre, que trobe que és la part més aconseguida pensant en la immersió en la narrativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada